La Cuaresma es el tiempo litúrgico de conversión, que marca la Iglesia para prepararnos a la gran fiesta de la Pascua. Es tiempo para arrepentirnos de nuestros pecados y de cambiar algo de nosotros para ser mejores y poder vivir más cerca de Cristo.

La Cuaresma dura 40 días; comienza el miércoles de ceniza y termina antes de la Misa de la Cena del Señor del Jueves Santo. A lo largo de este tiempo, sobre todo en la liturgia del domingo, hacemos un esfuerzo por recuperar el ritmo y estilo de verdaderos creyentes que debemos vivir como hijos de Dios.

El color litúrgico de este tiempo es el morado que significa luto y penitencia. Es un tiempo de reflexión, de penitencia, de conversión espiritual; tiempo de preparación al misterio pascual.

La duración de la Cuaresma está basada en el símbolo del número cuarenta en la Biblia. En ésta, se habla de los cuarenta días del diluvio, de los cuarenta años de la marcha del pueblo judío por el desierto, de los cuarenta días de Moisés y de Elías en la montaña, de los cuarenta días que pasó Jesús en el desierto antes de comenzar su vida pública, de los 400 años que duró la estancia de los judíos en Egipto.

El Rei Salomó

El Rei Salomó va néixer a Jerusalem sobre l’any 1000 a.C. i va morir aproximadament, l’any 931 a.C. Va ser el rei d’Israel des del 970 a.C. fins a la seva mort.

Fill del rei David (conegut pel seu combat contra Goliat) i de Betsabé, va ser elegit sobirà dels hebreus i el seu pare el va instruir per governar.

A la mort del rei, Salomó va vèncer als altres candidats al tro gràcies al suport de la seva mare, el profeta Natán, el general Banaías i el gran sacerdot Sadoc i va començar un regnat de pau i prosperitat, augmentant les bones relacions amb els pobles veïns (Egipte, Aràbia, Fenícia, Edom i Damasc). El comerç va ser un factor molt productiu i es va crear una flota naval en el mar Roig per poder intercanviar mercaderies, sobretot cavalls. També es va casar amb una de les filles del faraó d’Egipte i va establir una amistat amb el rei de Tiro, Hiram I.

Salomó va aprofitar aquesta bonança per construir a Jerusalem un gran temple per protegir l’Arca de l’Aliança i un gran palau.

Aquest període va acabar amb varies revoltes produïdes per l’arribada de nous cultes a la regió durant el magnat de Roboam, el fill del rei (929 a.C.). Això va acabar amb l’escissió del país en dos regnes: Israel del nord (amb capital en Siquem) i el de Judà (amb capital a Jerusalem).

Tot i que aquesta separació es considera un càstig diví al poble d’Israel per rendir culte a aquestes noves creences, la Bíblia considera a Salomó una persona de gran saviesa, noble i justa, a la que se li atribueixen alguns llibres de l’Antic Testament (com el Llibre dels Proverbis i els Salms).

Cal destacar una anècdota durant el regnat de Salomó:

Es diu que van acudir dues dones davant del rei perquè impartís justícia. Les dues deien ser les mares d’un nen i com no arribaven a un acord, aquest va decidir tallar al nen per la meitat i repartir-lo entre elles. Una de les dones es va posar a plorar i va dir que no tallessin el nen, que li donessin a l’altra dona.

El rei Salomó va dir que ella era la veritable mare, li va donar el nen i va manar arrestar a l’altra dona.

La figura del rei Salomó a la Bíblia, apareix en dos llibres:

Primer Llibre dels Reis (1Re)

De 2, 1 a 11, 43

(1Re 2, 1 – 1Re 11, 43)

Segon Llibre de les Cròniques (2Cr)

De 1,1 a 1, 6

(2Cr 1,1 – 2Cr 1,6)

 Parlar de la "economia mundial" em refereixo a la suma del Producte Intern Brut (PIB) de tots els països. És a dir, em refereixo a tots els béns-aliments, extracció de recursos, roba, productes elèctrics, maquinària, etc, etc-i serveis-educació, salut, investigació, cultura, etc, etc-que produïm tots els ciutadans dels 194 països del món.

¿Saben a quant ascendeix tots els diners de l'economia mundial?

La resposta és al voltant de 63 bilions de dòlars, que va ser el PIB mundial

És a dir, segons dades del 2010:

Les accions i bons de tot el món van sumar 87 bilions de dòlars, gairebé 1.4 vegades el PIB mundial.

Els "derivats" financers (que suposadament es "deriven" de l'economia real) van ascendir a 601 bilions de dòlars, gairebé 9/4 vegades el PIB mundial!

Les transaccions de monedes estrangeres (que teòricament serveixen per pagar el que s'importa i exporta entre els països) van ascendir a 955 bilions de dòlars, ¡¡¡més de 15 vegades del PIB mundial!

      

http://hana.bi/2012/02/todo-el-dinero-del-mundo/



Reflexió de Nadal

Les persones en nadal gasten molts diners perquè volen donar-li afecte a tota la familia ja sigui comprant regals i decorant la casa perquè en aquest temps es vegi més bonica i crec que les coses s'han d'anar fent amb calma perquè no només aquest el nadal en dates festives, amb la majoria d'aquests diners que es gasta en decoració i regals podem estalvia un gran per cent per al que vindrà en el futur. si d'un 100% gastaríem un 40% estaria bé per als nostres estalvis! i la resta 60% a la Ucha.

https://www.youtube.com/watch?v=eM3Fv3NpYfY

El colom de la pau un colom blanc amb una branqueta d'olivera al bec té un origen bíblic. El colom amb una branca d'olivera al bec té un component religiós molt clar. En el judaisme, el cristianisme i l'islam, el colom amb una branqueta d'olivera és Simbol de pau des dels temps del "Arca de Noè"

 L'estrella de David també anomenat escut de David o segell de Salomó, és un dels símbols del judaisme. Encara que tradicionalment el distintiu religiós del culte jueu va ser la menorà , el canelobre ritual de set braços, l'emblema-compost per dos triangles equilàters superposats, formant una estrella de sis puntes.

 La cruz cristiana es el símbolo religioso más popular en la cristiandad. Su forma varía entre diferentes comunidades cristianas, su origen se refiere al método de ejecución de Jesucristo, el que para los cristianos es un "árbol de salvación". Algunas interpretaciones místicas interpretan que la porción vertical representa la divinidad de Jesús y la horizontal su humanidad.

  La corona d'espines és un símbol cristià que recorda la Passió de Jesús.



Al segle II l'Església va prendre la paraula "Ichthys", peix en grec, com a símbol de Crist. A partir del segle III la imatge del peix s'utilitzava com a símbol de Crist.


Segons l'Antic Testament. Gènesi, capítols segon i tercer l'Edèn és el lloc on va ser-hi establert Adam i on es creà Eva. Era un paradís situat a l'orient ple d'arbres agradables de mirar i bons per menjar


Au Fenix és una au mitològica de la mida d'una àguila, de plomatge vermell, ataronjat i groc incandescent, de fort bec i urpes. Es tractava d'un au fabulosa que es consumia per acció del foc cada 500 anys, per després ressorgir de les seves cendres.

Jacob

Jacob és l'home que dóna nom poble d' Israle i el pare dels caps de les tribus d'Israel, Jacob era fill d'Isaac i Rebeca i nét del patiarca Abraham. Era germábessó d' Esaú.Els dos nois van créixer. Isaac tenia predilecció per Esaú, perquè era un bon caçador i s'encarregava de portar l'aliment. Jacob era el preferit de Rebeca, doncs era afable i amant de la llar.

Un dia, mentre Esaú estava caçant, Jacob va preparar unes delicioses llenties. Esaú va tornar mort de fam i li va dir al seu germà: "Dóna'm una mica d'aquestes llenties". Jacob li va contestar: "Pots menjar una mica del meu plat si em deixes que jo sigui el primogènit al teu lloc". Esaú va accedir i així va vendre la seva primogenitura al seu germà per un plat de llenties. Esaú es va casar amb dues dones de la terra de Canaan, el que va posar molt tristos a Isaac i Rebeca. Quan Isaac es va fer vell i els seus ulls ja no podien veure, va cridar a Esaú i li va dir que anés a buscar una mica de caça, i el guisara com a ell li agradava. Després li donaria la benedicció. Rebeca va sentir la conversa i es va afanyar a preparar tot perquè la benedicció es la donés a Jacob. D'aquesta manera, Jacob va suplantar el seu germà i va rebre la benedicció del seu pare.


https://www.google.es/webhp?source=search_app#hl=ca&output=search&sclient=psy-ab&q=la%20biblia&oq=&gs_l=&pbx=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_cp.r_qf.&fp=f3070fb858ad9bbd&bpcl=38625945&biw=1024&bih=640&pf=p&pdl=300

Simbologia al Gènesi

1er capítul: Al principi Deu va crear l`univers, despres va crear els animals i al final de tot va crear a l`Homa i la Dona.

2on capítul: Al principi va crear a l`Homa y despres va crear els planetes i els animals i més tard va crear a la   

Dona.

     

Origén del pecat del món

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi.

A part de les influències clarament romanes i de les noves tendències aparegudes a laLlombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.

El nou estil s'estengué ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, travessant els Alps cap els països del Rin i endinsant-se per tota la península ibèrica.

En un principi l'estil fou molt funcional i auster, utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó, sense ornamentacions ni obertures. 

                 

L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles segle XIII i segle XV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la península ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.Actualment, com a "gòtic" entenem un ampli període artístic, que segons els països i les regions es desenvolupa en moments cronològics diversos, però que de forma general podem establir des de mitjans del segle XII fins a començaments del XVI, i que ofereix en el seu ampli desenvolupament diferències profundes de país a país. A nivell arquitectònic, l'estil gòtic va néixer al voltant de 1140 a França, essent l'Abadia reial de Sant Denis, edificada per l'abat Suger, conseller de Lluís VII de França, considerada com el primer monument d'aquest moviment. Aquest estil s'ha definit durant molt temps de manera bastant superficial, exclusivament per la utilització d'un dels seus elements.